Jutge i apart

Deixa un comentari

06/03/2015 per jesús

No ho hauria dit mai, però em temo que comprenc la decisió del ple del Consell General del Poder Judicial d’apartar temporalment el jutge Santiago Vidal de la judicatura. I no hi busquin la ironia, perquè aquest cop no n’hi ha.

L’endemà que es fes pública la sanció del CGPJ, vaig escoltar gent com Ernest Folch, amb el cap molt ben moblat, comparant Espanya amb Corea del Nord pel fet de castigar un jutge per haver dedicat el seu temps lliure a elaborar un esborrany de Constitució catalana. Folch argumentava que, fora del seu horari laboral, el jutge pot dedicar-se a fer el que li roti, com si vol conduir un fórmula u. Aquella mateixa tarda, Mònica Terribas, al programa Divendres, insistia en oferir propostes lúdiques alternatives pel temps d’oci del jutge Vidal, però es conformava amb una de més modesta: anar en bicicleta.

El problema és que Vidal no va dedicar-se a muntar en una Trek ni en un McLaren, sinó que va redactar una Constitució (o un esborrany, si volen), que és una activitat que té força més a veure amb la seva tasca com a jutge que fer el Tour de França o córrer el Gran Premi de Mònaco.

Tan Folch com Terribas defensaven el dret de Vidal a fer el que vulgui (sempre que sigui legal, s’entén) en el seu temps lliure. I hi estic d’acord. Però el CPGJ també deu tenir dret a prescindir dels serveis d’un dels seus jutges si considera que els seus hobbies poden perjudicar la seva feina, en particular l’aplicació de la Constitució espanyola, que Vidal va haver de jurar quan va iniciar la seva carrera. Si Vidal s’hagués limitat a anar en bici, en un bòlid o en patinet, difícilment ningú (tret, segurament, de 13TV) hauria considerat que això podria interferir en l’exercici de la seva professió. Però havent redactat una proposta de Constitució catalana, l’objectiu evident de la qual és contravenir el que estableix actualment la Constitució espanyola, no sembla cap bajanada que algú pensi que això pot afectar a la seva futura tasca com a jutge.

I no crec que això tingui res a veure amb restringir la llibertat d’expressió de Vidal, més aviat amb acceptar-ne les conseqüències. ¿Entendríem, per exemple, que un Conseller d’Interior es dediqués, en el seu temps lliure, a redactar un assaig sobre com eliminar els cossos policials? (Sí, ja recordo que vam tenir a en Saura.) ¿O que un presentador de telenotícies se n’anés, també en el seu temps lliure, als programes de la competència a explicar que no està gens a gust a la seva empresa i que, tan aviat com pugui, pensa fotre el camp? Difícilment. ¿Tindrien, però, dret a fer-ho? Tot el del món. Ara, el més normal és que, tan el president del govern, en un cas, com el director de l’emissora, en l’altre, els apartessin del seu lloc de treball; o, directament, els acomiadessin.

No puc deixar d’imaginar-me als advocats de tots els futurs casos assignats a la secció de Vidal a la Audiència Provincial de Barcelona, aconsellant als seus defensats presentar-se a la vista amb la samarreta del Barça amb les quatre barres i unes Vamcat. I als fiscals apel·lant totes les decisions absolutòries del magistrat i atribuint-les a la filiació independentista dels acusats, encara que fossin membres de Ciutadans. Potser he vist massa episodis de The good wife.

La veritat és que no tinc prou coneixements jurídics per saber si el que ha fet el jutge Vidal és motiu suficient com per apartar-lo de la judicatura, però no em sembla cap bestiesa que hi hagi gent que pugui pensar que sí, ni tampoc que n’hi hagi que pensi el contrari. Per això m’hauria agradat que en aquest debat ens haguessin considerat una mica més intel·ligents, en lloc de tirar pel dret (mai pitjor dit) i despatxar-nos amb atemptats contra la llibertat d’expressió, bicicletes, formules u i Corea del Nord. I sí, ja sé que els altres sí que ho fan, però per això volem marxar, no?