Divendres em vaig trobar fent coses que feia anys que no feia: sintonitzar TVE, mirar un partit de la selecció espanyola i, el més extraordinari, desitjar que guanyés.
A les vuit del matí, em trobava convertit en president de mesa a l’Ajuntament. Una de les coses que més havia temut durant tota la meva vida, malgastar un diumenge sencer tancat en un col·legi electoral, i resulta que no ho oblidaré mai.
I així anàvem fent, assumint-ho amb una resignació anestesiada, fins que la revolta catalana ha provocat un curtcircuit que ha fet trontollar aquesta organització i aflorar totes les misèries d’una manera tan descarnada que és impossible (o gairebé) ignorar-les.